viernes, 19 de noviembre de 2010

Muntanya de Puig D'afrou

muntanya de Puig d'Afrou
estás plena de revolts
quantes perxes et tragueren
com si fossin dins d'un pou

Troncs que s'arrosegaren
amb animals i prou
màquines i feren camins
i ara hi pugen pelegrins

Quand ja arriba la diada
es fa missa dalt del cim
també una bona arrosada,
no cal mirar massa prim

Pel camí moltes castanyes
i fredolics trobarem
però en un lloc encantador
ben segur que ens pararem

Ohbonica font del Bassi¿
ens has ben enamorat
amb l'aigua miraculosa
que em begut del teu raig

Somnis de llibrtat
que podrem realitsar
si de petits o de grans
al teu cim hem arribat

muntanya de Puig d'Afrou
estàs plena de revolts
i seràs nostra senyera
per descobrir un món nou.

DEdicado a mi padre Miguel Palma ,que murio bajando leña de la MONTAÑA y cayó por un barranco a 200 metros de llegar a casa

La Placeta estimada

oh¡ placeta estimada
que t'ha passat?
estaves tota espatllada
es qüestió de posar-te maca

Quantes histories amagues
recordes,quan no tenies aigua?
vinga a buscar galledes
anant a la cantonada.

i la llum?
mai havies estat
aixi d'alegrei
tant il-luminada¡

Mainada jugant a pincet
a cavall fort,a boles..
i aquella frase que deia
"cavall fort ja ving"

i el dijous sant?
tots a saltar a corda
jocs,pilotes,musica..
hi ha hagut de tot¡

Placeta estimada¡
ara et veig més arreglada
llástima que mig veïnat
ha marxat,t'ha abandonat¡

Oh¡ placeta estimada¡
alegra't que estàs molt maca
i el teu xicot el carrer del sac
ara està molt ben engalanat

Us podríeu arreglar
i fer una festa plegats¡

riuada 1940

Nuvols grisos arribaren
descarregaren la rabia
pedres ,troncs,fang ,vent
pluja ,trons i llampecs.

Una nit del any quarante
tal com un dia divuit
el riu s'emportà la casa
de Can Coll , a la Cellera

Primer la casa del guarda
portalleras,resclose,pasera
tot va anar riu avall
La Carmeta ,La Vicenta
germans tots sense casa

Ai ter en fas respecte
no puc acostar-me gaire
d'avegades fas bestiesses
i paga qui menys o pensa

San Benet de palermo

Pastor d´'ànimes blanques
deslligat de cadenes
esclaus foren els pares,
les teves mans negres

Cuiner de gent d'esperit
d'ells fores guardià,
i mestre de novicis
i el teu ordre franciscà

Alzines et fan ombra
per que no pasis calor
de pregar tot el dia
amb tanta devoció,

La teva terra Sicília
la nostra d'adopció
nens anomenats Benet
de Palerm penso jo!

El sant de la mare

Avui es el sant de la mare
patrona d'aquesta vall
molt bonica té la cara
i un sonriureangelical

Al mig de roses florides
els fidels et visitem
ens alegres les mirades,
et besem i felicitem

Quatre àngels t'acompanyen,
dia i nit et fan costat
al albada..ocells canten´
els estels han anat marxant.

Verge Maria de Sales,
patrona dels cellerencs
pregueu per tots nosaltres
Mare nostra no ens deixeu.

jueves, 18 de noviembre de 2010

soms un gra de sorra

Soms com ungra de sorra
aprop del aigua del mar
ve una onada,i se l'emporta
i triga temps a tornar.
Una petxina geganta
guardava tresors amagats
un dia se'n dona compte
quequesa no es la seva llar
I com d'un somni desperta
a prop de mariners cansats
uns infants que allà jugaven
quedaren empacesats
amb veura cosa tan bella
la varen volguer rescatar
se l'acostaren a l'orella..
Hi escoltaren la fons del mar.
aquella petxina ,avui dia..
un infant la porta al seu coll
com a panyora del dia
en que varen trovar el tresor

mi yegua

un collar de cascabeles
yevaba mi yegüa al cuello
con sus andares tan bellos
parecian musica de ángeles.
No había adorno más bello
cosido con tanto anhelo,
Lezna ,punzon,guita
materiales,para arreos,
.Yegüa,pinta y hermosa,
caminaba tan preciosa,
por las calles y las plazas.
por las noches yo cogia
trapo y vinagre caliente
y los clavos relucian
a la mañana siguiente
molinillo que molias
el café con tanto tino
eras de madera y lata
y ahora no tengo ninguno
para ponerte en mi escalera
junto a la planchas antiguas
alli esta tambien la pecera
rodeada de bellezas
olla roja y porcelana
a la lumbre de la candela
poquito café y malta
un tizon de candela
mas rico café quedaba
la taza de porcelana
blanca y flores
asi estaba adornada
molinillo ,que servicio
hacias en todas las casas
tu manivela rodaba
crujiendo el grano
se quejaba
y de un cajoncillo de lata
el oro negrodisfrutaba
que contenta te pondrias si vieras Andalucia
la ultima vez que estuviste,,
se te escuchaba cantar
la ventana siempre abierta y tu cante.
musica celestial
a tu modo te viniste..
pensando aquí encontrar
una tierra diferente
de la que se quedó atras
viviste en una montaña
la luz ,tu amigo el candil
otras veces el carburo
servia para mal vivir
pero despues de unos años
todo lo vemos lejano
chiquillos fueron creciendo
y tambien fueron estudiando
adaptarse a mejor vida
es facil la verdad
pero los años ,pasan y
cuando uno recuerda
la tierra que dejó atras
sueñas con verdes olivos
almendros y bella flor
ricos limones amarillos
y el bonito color rojo
que tiene una GRANADA
als calaixos jo no trbo
un retall de tres colors
blanc ,negre i marrò
aixi son els mocadors
teixits amb cotò bò
plegats no feian nosa
els portavem a la btxaca
i a comprar qualsevol cosa
Arribar un producte nou
i a fer bodsses per tothom
després la contaminació
i a trobar una solucio
Mocador de farcell
eres amic del sarró
i junt amb el garbell
t'han deixat de racó
Ara fas de cortines
de les antigues estades
ti fan una llaçada
i també en fan estovalles.
las fuentes no eran así
soñé que en otro tiempo las fuentes no eran así
eran lugares de encuentro,para mocitas de aquí y de allí
muchas parejas se hicieron ,al ver las jovenes pasar
con sus melenas rizadas ,y su cara recien lavada
fuente de los venticinco caños,que no te dejen de lado
que te hagan un monumento por los tiempos pasados
de cuando la cal se apagaba en la calera de al lado
Al Genil le lloran los ojos,porque una ROSAS ya no está
esa que le cantaba ,cuando iba a cruzar
por la mañana temprano,ésa no volverá
se marchitó en Cataluña ,y sus pétalos
volando van,hasta llegar al lugar
donde descansaran,en el barrio SAn francisco
de su Loja .....claro está